Ca Help: Difference between revisions

Revision as of 11:03, 4 September 2024

<h1>Ajuda</h1>

Per a l'ajuda a BITAGAP o BITECA, consulteu la pàgina d'ajuda

en portugués o

castellá, respectivament.

<h2>Índex</h2>

Cerques

<a href="#materia">Matèria</a>

<a href="#headings">Encapçalaments</a>

<a href="#institutions">Institucions</a>

<a href="#toponyms">Topònims</a>

</blockquote>

<a href="#url">“Uniform Resource Locator” URL</a>

<a href="#norms">Normes de transcripció</a>

<a href="#autor">Autor</a>

<a href="#titulo">Títol</a>

<a href="#incexpl">Íncipits i èxplicits</a>

<a href="#assocname">Persona associada</a>

<a href="#fecha">Data de composició</a>

</blockquote>

<a href="#biblioteca">Biblioteca</a>

<a href="#city">Ciutat</a>

<a href="#library1">Biblioteca</a>

<a href="#signatura">Signatura</a>

</blockquote>

<a href="#persona">Persona</a>

<a href="#title">Títol</a>

<a href="#persdate">Dates</a>

<a href="#persplace">Llocs relacionats</a>

<a href="#order">Orde religiosa o militar</a>

<a href="#profession">Professió</a>

</blockquote>

<a href="#reference">Referència (bibliografia secundària)</a>

<a href="#msed">Manuscrits o impresos</a>

<a href="#city">Ciutat</a>

<a href="#library">Biblioteca</a>

<a href="#shelfmark">Signatura</a>

<a href="#printerscribe">Copista / Impressor</a>

<a href="#owner">Antic possessor</a>

</blockquote>

<a href="#codicology">Elements bibliogràfics, paleogràfics i codicològics</a>

<a href="#support">Suport material</a>

<a href="#format">Format del plec</a>

<a href="#binding">Relligadura</a>

<a href="#collation">Col·lació</a>

<a href="#hand">Mà (del manuscrit)</a>

<a href="#font">Font (tipogràfica)</a>

<a href="#watermark">Filigrana</a>

<a href="#decoration">Decoració (de la pàgina)</a>

<a href="#music">Música</a>

<a href="#layout">Pautat</a>

<a href="#catchword">Reclams</a>

<a href="#signature">Signatures (de bifoli)</a>

<a href="#sewing">Cosit</a>

<a href="#perf">Perforacions</a>

<a href="#just">Justificació</a>

</blockquote>

<a href="#examples">Exemples de cerques a BITECA

</a><a href="#charset">Joc de caràcters</a>

<a href="#helpdetail">Ajuda tècnica i puntual</a>

<a href="#resources">Recursos en línia</a>

<h2>Cerques</h2>

Majúscules / Signes diacrítics: Les cerques no tenen en compte

ni les majúscules ni els signes diacrítics de cap mena.

Aíxí “cañas, canas, Canas, Cañas” o “caça, caca”

recuperen els mateixos registres.

Comodí: A les cerques podeu emprar l'asterisc * com a comodí per a un o

més caracters, sigui a l'inici de paraula, al mig o al final.

MANID / TEXID / CNUM: Si es coneix el “manid”, “texid”

o “cnum” del registre que es busca,

es pot emprar una recerca per “Cerca simple”

(la primera de

les opcions de cerques a la llista). Per exemple, a OBRA es pot

buscar “texid 3482” després de sel·leccionar BITECA.

Cal buscar els CNUM (testimonis de les obres) dins de la taula OBRA o

dins de MsEd. Un cop obert el registre

que conté el CNUM que ens interessa, es pot trobar

emprant la tecla [CRTL-F] (“buscar”) del navegador.

Les cerques per “Cerca simple” es poden emprar

per recuperar informació

que no és possible aconseguir a través dels índexs. Vegeu més avall l'apartat

<a href="#codicology">Elements bibliogràfícs, paleogràfícs i codicològícs</a>.

Dates: Als camps que inclouen dates, aquestes presenten el format

AAAA-MM-DD, per exemple, 1454-07-21 és el 21 de juliol de 1454. Una

cerca de “1454” recupera totes les dates de l'any 1454;

de “1454-07” (amb o sense guions), totes les de juliol de 1454 (o de totes

les de qualsevol dia 7 durant l'any 1454); de “1454-21”,

totes les de qualsevol dia 21 durant l'any 1454.

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<h2>Matèria</h2>

L'ús del camp de MATÈRIA a BITECA s'ha limitat a la

taula OBRA; a la resta de taules encara no s'empra.

Per raons tècniques no es poden combinar encapçalaments diferents dins

d'una mateixa cerca. Així es pot buscar “música” o “tractats”,

però no “música tractats”. Caldrà triar

l'encapçalament que més s'aproximi al concepte que es busca,

per obtenir els registres que el contenen.

Així, per a trobar textos sobre corts tingudes a Montsó, serà millor

buscar en la taula OBRA per “Montsó” i no per “Corts” (com matèria),

car aquesta darrera recerca recuperarà tots els registres relatius a corts medievals.

La relació d'encapçalaments emprats a BITECA és la següent:

<li>Ciencia: Agricultura, Alquímia, Astrologia, Astronomia, Bestiaris,

Botànica, Cartografia, Cosmologia, Drogueria, Ginecologia, Geografia,

Farmàcia, Lapidaris, Màgia, Matemàtiques, Medicina, Medicina

reproductiva, Mineralogia, Pesta, Química, Regiments de sanitat,

Tractats, Veterinària, Zoologia</li>

<li>Esports / Jocs / Oci: Caça, Cetreria, Joc</li>

<li>Dret: Corts, Dret, Furs, Lleis, Notariat, Usatges</li>

<li>Minories: Àrabs, Conversos, Esclaus, Jueus, Musulmans</li>

<li>Literatura: Al·legoria, Artúric, Autobiografia, Bestiaris,

Biografia, Comentari, Consolació, Debat, Doctrinal, Elegia, Èpica,

Epístoles / Carta / Epistolografia, Epitalami, Exempla, Fàbules, Goigs,

Himnes, Lapidaris, Lírica, Novel·la / Roman, Oratòria / Discursos no religiosos,

Panegíric, Paremiologia / Proverbis, Poesia, Poètica,

Sàtira, Teatre, Tractats</li>

<li>Govern: Administració, Associacions, Ciència militar, Diplomàcia, Gremis,

Guerra, Mar, Navegació, Oratòria, Ordes militars, Política, Protocol</li>

<li>Història: Annals, Comentari, Cronologia, Document datat, Heràldica, Manuscrit datat, Moneda, Numismàtica, Volum notarial datat</li>

<li>Món natural: Ase, Cavall, Clima, Èquids, Euga, Mula, Ocells, Sexe</li>

<li>Religió: Angeologia, Apologia, Bíblia, Bíblia Apòcrifs, Bíblia N. T. / Evangelis,

Bíblia V. T. / Antic Testament, Bíblia V. T. Saltiri / Salms,

Càbala, Comentari, Conversos, Cristologia / Crist / Passió, Debat,

Església, Exorcisme, Goigs, Inquisició / Sant ofici, Jueus,

Hagiografia / Sants, Heretgia / Heretge, Litúrgia / Oficis divins / Breviari /

Hores canòniques, Mariologia / Verge, Miracles, Monacat / Monjos / Monges,

Musulmans, Oratòria religiosa / Sermons / Predicació, Pregàries /

Oracions, Profecies, Teologia, Tractats, Visions</li>

<li>Societat / Economia / Arts liberals: Administració,

Associacions, Bibliologia, Comerç,

Cosmètica, Cuina,

Dietètica, Economia, Enciclopèdia, Ensenyament / Didàctica,

Esclaus, Gastronomia,

Gremis, Impostos, Menestrals, Mercats,

Moneda, Música, Oficis, Pintura, Sense classificar, Superstició, Usura, Viatges</li>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<li>Institucions: Es poden buscar a partir del lloc on

s'establiren, a través del seu nom o del seu tipus.

<ol>

<li>Així si es cerca “Ripoll” s'obtindrà:

Ripoll: Ajuntament i Ripoll: Monestir de Santa Maria. </li>

<li>Si es busca “Santa Maria” es trobaran deu

institucions que inclouen la locució i, entre elles, el Monestir de Santa Maria

de Ripoll.</li>

<li>Si es busca “Monestir” el resultat

serà una llista de 29 monestirs que estan registrats a BITECA,

entre els quals es troba el de Santa Maria de Ripoll.</li>

</ol>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

</li><li>Topònims: S'usen els noms en la llengua original, llevat

d'aquells que van pertànyer a la Corona d'Aragó i

tradicionalment als estudis de catalanística s'esmenten

pel seu nom català (v.g. Sogorb, Morvedre o Saragossa). Es poden trobar en

Matèria en totes les taules, però també en altres camps apropiats, com Títol o Lloc

Relacionat, Lloc de Composició en Obra o Lloc de

Producció en MsEd</li>

</ul>

Recordi's la possibilitat d'emprar l'asterisc com a

comodí per trobar totes les formes de les paraules i minimitzar les cerques.

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<h2>“Uniform Resource Locator” (URL)</h2>

Actualment és possible connectar directament amb els enllaços de URL que es troben

a les pàgines resultants de les recerques (sempre que els enllaços siguin estables).

Aquests URL serveixen bàsicament per a tres propòsits:

<ol>

<li>a la taula MsEd per accedir a un facsímil digitalitzat

d'una font primària (manuscrit o imprès)</li>

<li>a la taula MsEd per accedir a un facsímil digitalitzat

de marques d'aigua presents al volum (manuscrit o imprès)</li>

<li>a la taula REFERÈNCIA per accedir a un facsímil digitalitzat

(generalment un arxiu .pdf), o al text en versió electrònica d'una font secundària</li>

<li>a la taula PERSONA per accedir a una font en línia que recull

informació sobre un personatge determinat.</li>

</ol>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<h2>Normes de transcripció emprades a BITECA</h2>

BITECA ofereix una transcripció paleogràfica dels íncipit i èxplicit dels

textos, en la forma en la qual els transmeten els diversos testimonis, intervenint el mínim

possible. Per fer-ho ens hem servit d'una sèrie de convencions:

<li>Desenvolupem totes les abreviatures, assenyalant la intervenció

en cursiva; si a la paraula abreujada li segueix [?] vol dir que

hi ha més d'una possible interpretació de l'abreviatura.</li>

<li>L'excepció a la norma anterior es dóna amb l'abreviatura de

la conjunció copulativa, que desfem sense indicar-ho, segons la forma emprada al text.</li>

<li>Per a les abreviatures de nasals davant d'oclusiva seguim l'ús de l'original.</li>

<li>No modifiquem l'ús de majúscules i minúscules.</li>

<li>No modifiquem l'ús que el copista faci de i/j/y, v/u/b, presència

o absència de la lletra h, ni tampoc simplifiquem les

consonats dobles sense valor fonètic.</li>

<li>Quan un mot presenta una forma anòmala, el transcrivim

exactament i tot seguit afegim [sic] per confirmar que no es

tracta d'un error a la transcripció.</li>

<li>No desfem les amalgames ni tampoc unim allò

que al text s'escriu separat i a la llengua moderna no.</li>

<li>Per deixar constància de les lletres, signes o

mots afegits als interlineats o als marges fem servir els signes \ / (afegit

per damunt de la línia d'escriptura), / \ (afegit per sota de la línia d'escriptura);

els afegits marginals es transcriuen entre entre / /

(si es troben al marge dret) o \ \ si es troben al marge esquerre.</li>

<li>Quan manca text, però és possible reconstruir-lo, s'indica entre [ ],

per exemple, “[C]om” vol dir que hom va deixar en blanc l'espai per a

la inicial del mot.</li>

<li>Quan sobra text o hi ha repeticions o esmenes hom trobarà solucions de tipus

explicatiu, com per exemple: [que ratllat].</li>

<li>L'alçada de les inicials i també d'algunes il·lustracions es

marca mitjançant un superíndex, que indica el nombre de línies

de l'escriptura (o unitats de pauta) que aquesta ocupa,

així “C3” vol dir que la caplletra té una alçada corresponent

a tres línies de l'escriptura.</li>

<li>No s'ha marcat la presència de signes de paràgraf al text.</li>

<li>Als textos en vers el signe / indica la posició de la

cesura i la | el canvi de vers.</li>

<li>No puntuem el text segons els criteris actuals, però mantenim

els signes de puntuació que hi siguin presents.</li>

<li>Qualsevol intervenció del transcriptor que no consti en aquestes

normes es trobarà al text entre [ ] i en cursiva; si és un problema que

demana una explicació extensa, aquesta es trobarà a l'apartat de

Notes.

</li></ul>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<h2>Les taules de BITECA</h2><h2>

</h2><h3>OBRA</h3>

Informació sobre els textos medievals: Autor, títol, íncipit, èxplicit,

data, persones associades, lloc de redacció i matèria.

Autor: Es pot cercar el nom original o la seva traducció

(“Augustinus”

o “Agustí” per al nom del sant).

Aquesta indicació serveix també quan l'autor és una institució

(v.g. Consell de Cent).

Títol: Es pot cercar tant el títol en la llengua original com

en la seva traducció catalana. Així, una recerca del mot “regimine”

recupera els registres de traduccions, v.g., del De regimine principum,

mentre que una cerca de “regiment” recupera els mateixos

registres més totes aquelles altres obres escrites originalment en català que duguin aquest mot al títol,

com ara el Regiment de la cosa pública de Francesc Eiximenis.

Íncipits / Èxplicits: Dins de la

taula Obra es poden buscar dues menes d'íncipit i èxplicit.

<ol>

<li>Modernitzats. Per facilitar la recerca, al

registre mestre de l'obra (el que consta a texid) conté

els íncipits i èxplicits modernitzats, seguint el text

publicat per les edicions més modernes i autoritzades. Així, una cerca

per a muller a l'incipit recupera tots

els registres que contenen aquesta paraula.</li>

<li>Paleogràfics. Al transcriure els testimonis d'una obra (que

consten als diversos cnum) es mantenen els íncipits i

èxplicits sense normalitzar ni regularitzar,

en transcripció paleogràfica (vegis les <a href="#norms">Normes de

transcripció</a>). Així, qui desitgi trobar els registres que

continguin la paraula muller haurà de tenir present totes les

seves variants medievals (muler, muller). En aquests

casos és molt útil emprar l'asterisc com a comodí en

la cerca, v. g. mul* recuperarà totes les formes, fins

i tot els plurals, però també qualsevol altra paraula que comenci així.</li>

</ol>

Una mateixa cerca recupera els dos tipus

d'íncipit i èxplicit. Notis que transcrivim tots

els íncipit i èxplicit dels testimonis, no

només aquells del text, sinó també els de les rúbriques, títols, pròlegs,

epílegs, etc. multiplicant així les possibilitats de trobar el

text que interessa. Altrament, hem inclòs les formes normalitzades

a partir d'edicions, si aquestes existeixen, o si es tracta d'una

obra en testimoni únic, a partir d'aquest. Així doncs, si una cerca

normalitzada no serveix per localitzar el text, cal recórrer a una

cerca del text paleogràfic dels testimonis.

Aquest tipus de cerques són molt útils

especialment per identificar els textos d'autor desconegut o sense un títol concret,

com els textos poètics que es coneixen solament

pel seu primer vers.

Persona associada: Es refereix a traductors, destinataris de l'obra, notaris,

persones esmentades, comandataris, dedicataris, etc.

Si no es coneix el nom en la seva llengua original, es pot començar

la recerca a través de la taula <a href="#persona">PERSONA</a>, on es trobarà

qualsevol forma dels noms. A través d'aquesta recerca s'arriba

a una relació de totes les obres traduïdes per la persona cercada

o relacionades de qualsevol manera amb ella.

Data de composició: Pot fer referència no només a la data original

de composició d'una obra, sinó a la de refosa, traducció,

promulgació (quan es tracta d'una llei o ordenació legal), etc.

Lloc de composició: Pot fer referència no només al lloc original

de composició d'una obra, sinó a la de refosa, traducció,

promulgació (quan es tracta d'una llei o ordenació legal), etc.

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<h3>BIBLIOTECA</h3>

Informació sobre les biblioteques que

contenen les fonts primàries, siguin manuscrits i impresos:

Les recerques sobre la taula BIBLIOTECA són molt

útils per formar-se una idea del contingut d'una

determinada biblioteca o arxiu, per exemple a l'hora de

preparar una visita. Ara bé, per trobar informació puntual

sobre un manuscrit o imprès determinat és

recomanable fer la recerca directament des de la taula

<a href="#msed">MsEd</a>.

Ciutat: Busquis el nom de la ciutat en la llengua

original (v.g. London, New York, llevat

d'aquells que van pertànyer a la Corona d'Aragó i

tradicionalment als estudis de catalanística s'esmenten

pel seu nom català (v.g. Sogorb, Morvedre o Saragossa) o transliterat, si

és el cas, v.g., Sankt Peterburg. Si hom dubta sobre

la forma original del nom, pot emprar l'asterisc com a

comodí. Com en la immensa majoria dels casos la

lletra inicial és la mateixa, una recerca de “s*” recuperà totes

les ciutats els noms de les quals comencin amb la lletra “S” .

Biblioteca: Es pot fer la recerca tant pel nom actual

com per les antigues denominacions.

Signatura Es pot buscar per la signatura actual, l'antiga, o la d'un antic

possessor. Ara bé, cal tenir present que el resultat de la cerca

no serà el registre (la fitxa de descripció) del manuscrit o imprès, sinó

el de la biblioteca on es conserva. A la informació que ens

retorna el sistema, seguidament de les dades de la

biblioteca (adreça, telèfons, personal, etc.), es troba una llista,

per ordre de signatura (llevat d'error), de tots els

manuscrits i impresos que la biblioteca conserva.

Si la referència que hom disposa d'un volum és la

de la signatura d'un antic posseïdor, és recomanable

començar la recerca en <a href="#msed">MsEd</a>,

car fent-la a partir de la taula BIBLIOTECA,

trobarà que aquestes signatures no són visibles a la relació de manuscrits i

impresos (tot i que la cerca les considera). Així doncs, la forma de

trobar un manuscrit o imprès a través d'una signatura antiga a la taula

BIBLIOTECA és obrir un per un tots els registres de la llista,

fins trobar la signatura buscada en el camp “Proprietari antic“, cosa

per la qual recomanem fer-la, en aquest cas, a partir

de la taula <a href="#msed">MsEd</a>.

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<h3>PERSONA</h3>

Informació sobre les persones involucrades, en sentit ampli,

en la composició i difusió de la literatura medieval catalana: autors,

traductors, membres de la noblesa o del clergat que foren destinataris o

inductors de les obres, antics posseïdors de manuscrits o impresos,

antiquaris, erudits, etc.

El registre pot oferir informació sobre els càrrecs de responsabilitat

que una persona ocupà, les relacions que tingué amb altres persones

(v.g. familiars o professionals) o amb institucions; la professió

que exercí i l'orde religiosa o militar a la qual va pertànyer.

En aquest registre, a continuació de la informació esmentada, es

troba una relació de les obres que compongué, de les relacions

que tingué amb la creació d'altres obres (v.g. com a comandatari),

dels manuscrits o impresos que posseí, etc.

Nom: Es pot buscar tant el nom original com la seva traducció.

Així Augustinus i Agustí recuperen el registre d'Aurelius Augustinus Hipona (S.).

Tanmateix es poden buscar variants del nom i pseudònims.

Títol: Es pot fer la cerca no només pel títol en si (bisbe,

marquès, etc.) sinó també pel lloc al qual es

vincula (Guimerà, Barcelona, Cardona, etc.).

Data: S'inclouen no només les dates de naixement i mort

sinó també les dates de tinença d'un títol determinat si es coneixen

(sigui nobiliari, eclesiàstic, acadèmic, monàstic, etc.).

Lloc relacionat: S'inclouen a més dels llocs de naixement i mort,

aquells on la persona va residir en un determinat període.

En principi es tractaria d'intentar reconstruir un itinerari

vital complet de la persona, tot i que les dades de les quals disposem

i que hem pogut introduir a la base de dades no arriben, ni de lluny,

a aquest ideal, ni tant sols per a figures tant conegudes com els reis d'Aragó.

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

Orde religiosa o militar: Les ordes religioses

cal buscar-les per les sigles emprades

al Diccionario de historia eclesiástica de España:

<li>CanReg: Ordo Canonicorum Regularium / Canonges Regulars / Canonges Augustinians </li>

<li>Cluny: Cluniacencs</li>

<li>OCart: Ordo Cartusiensis / Cartoixans </li>

<li>OCist: Ordo Cisterciensis / Cistercencs</li>

<li>OdeM: Ordo de Mercede / Mercedaris</li>

<li>OESA: Ordo Eremitarum Sancti Augustini / Ermitans de sant Agustí</li>

<li>OFM: Ordo Fratrum Minorum / Franciscans</li>

<li>OM: Ordo Minimorum / Mínims</li>

<li>OP: Ordo Praedicatorum / Dominicans</li>

<li>OPraem: Ordo Praemonstratensis / Premonstratenses</li>

<li>OSA: Ordo Sancti Augustini / Agustins</li>

<li>OSB: Ordo Sancti Benedicti / Benedictins</li>

<li>OSH: Ordo Sancti Hieronymii / Jerònims</li>

<li>OSST: Ordo Sanctissimae Trinitatis / Trinitaris</li>

<li>SJ: Societas Jesu / Jesuïtes</li>

<li>Teatinos: Ordo Clericorum Regularium / Teatins</li>

</ul>

Les ordes militars es poden cercar pels seus noms:

<li>Alcántara: Orde de Alcántara</li>

<li>Avis: Ordem de Avis (Portugal)</li>

<li>Calatrava: Orde de Calatrava</li>

<li>Montesa: Orde de Montesa</li>

<li>Sant Joan: Orde de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta / Hospitalaris</li>

<li>Santiago: Orde de Santiago</li>

<li>Toison: Ordre de la Toison d'or (Borgonya)</li>

</ul>

Les professions es poden cercar pels termes següents:

<li>alfaquí </li>

<li>antiquari </li>

<li>argenter </li>

<li>arquitecte </li>

<li>arxiver </li>

<li>astròleg </li>

<li>astrònom </li>

<li>advocat </li>

<li>banquer </li>

<li>barber </li>

<li>bibliòfil </li>

<li>botxí </li>

<li>bibliotecari </li>

<li>brodador </li>

<li>cal·lígraf </li>

<li>candeler </li>

<li>cavaller </li>

<li>cirurgià </li>

<li>clergue regular </li>

<li>clergue secular </li>

<li>compositor </li>

<li>conseller reial</li>

<li>comptador </li>

<li>coper </li>

<li>copista </li>

<li>corder </li>

<li>cortesà </li>

<li>cronista </li>

<li>cuiner </li>

<li>diplomàtic </li>

<li>dramaturg </li>

<li>editor </li>

<li>escriptor </li>

<li>escrivà </li>

<li>escuder </li>

<li>erudit </li>

<li>esparter </li>

<li>estudiant </li>

<li>falconer </li>

<li>famacèutic </li>

<li>ferrer </li>

<li>filòsof </li>

<li>forner </li>

<li>funcioari reial</li>

<li>fuster </li>

<li>genealogista</li>

<li>geògraf </li>

<li>herald </li>

<li>historiador </li>

<li>humanista </li>

<li>il·luminador</li>

<li>il·lustrador</li>

<li>impressor </li>

<li>jardiner </li>

<li>joglar </li>

<li>jurista </li>

<li>lingüista </li>

<li>llibreter </li>

<li>mariner </li>

<li>matemàtic </li>

<li>mecenes </li>

<li>mercader </li>

<li>mestre d'estudi</li>

<li>mestre racional</li>

<li>metge </li>

<li>militar </li>

<li>monja </li>

<li>músic </li>

<li>noble </li>

<li>notari </li>

<li>notari reial </li>

<li>orfebre </li>

<li>oïdor </li>

<li>pagès </li>

<li>paraire </li>

<li>patge </li>

<li>pellisser </li>

<li>periodista </li>

<li>pintor </li>

<li>poeta </li>

<li>polític </li>

<li>pregoner </li>

<li>professor </li>

<li>relligador </li>

<li>rei d'armes </li>

<li>restaurador </li>

<li>sabater </li>

<li>secretari </li>

<li>secretari reial</li>

<li>teixidor </li>

<li>teòleg </li>

<li>tintorer </li>

<li>tirador d'or</li>

<li>traductor</li>

<li>tresorer reial</li>

<li>uxier</li>

</ul>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<h3>REFERÈNCIA</h3>

Bibliografia secundària: Són les fonts d'informació que

donen suport a les dades recollides a les altres taules.

Al final del registre bibliogràfic segueix una

relació de totes les fitxes de les altres taules on l'obra en qüestió

ha estat citada. Així es poden trobar, per exemple, totes les cites

a Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860

de Marià Aguiló i, per tant, els registres

en OBRA identificats amb els del catàleg d'Aguiló.

Els camps són els habituals de qualsevol bibliografia:

Autor: Hom pot cercar per qualsevol dels cognoms o pel nom de fonts.

Títol: A més dels títols d'obres impreses (o electròniques), hom

trobarà força referències a la inspecció personal d'un

volum per un dels membres de l'equip de BITECA, o a una carta particular adreçada a qualsevol dels seus

membres.

Data: És la que figura al peu d'impremta. Els impresos

no datats duen la indicació “s.d.” (sense data).

Revista / volum col·lectiu: El camp inclou revistes impreses o

electròniques, volums miscel·lanis, com ara les actes de

congressos, els homenatges, els monogràfics o similars.

Lloc de impressió: Reprodueix el nom que figura al peu d'impremta,

si no consta, s'indica com “s.l.” (sense lloc d'edició

conegut).

Editorial: És la que figura al peu d'impremta,

si no consta, s'indica com “s.e.” (sense editor conegut).

Serie / Col·lecció: Es refereix a la sèrie a la que pertany un volum,

com ara la Biblioteca Catalana, o una col·lecció editorial,

com Els Nostres Clàssics.

Persona associada: S'inclouen aquí totes les persones relacionades amb

una obra, llevat de l'autor: traductor, editor científic, autor

del pròleg, coordinador d'un volum col·lectiu,

editor d'una sèrie o d'una col·lecció, etc.

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<h3>MsEd (Manuscrits i impresos)</h3>

Són les fonts primàries, manuscrits i impresos, que transmeten

la literatura medieval catalana.

Aquesta taula inclou tots els manuscrits que poden oferir

informació sobre aquesta literatura. La data límit es 1800 ca.,

però també s'incorporen còpies fetes per erudits del s. XIX o inicis

del XX que puguin proporcionar dades útils (especialment quan els originals

s'han perdut recentment). Pel que fa als impresos, s'inclouen

totes les edicions incunables, i també les edicions del s. XVI que

contenen obres medievals; en algun cas s'ha incorporat també

alguna edició del s. XVII, però és una excepció, no la norma.

Ciutat: Es refereix a la ciutat on es troba la

biblioteca que conserva el manuscit o imprès. Busquis el nom de la ciutat en

la llengua original (v.g. London, New York) o transliterat, si és

el cas, v.g., Sankt Peterburg. Si hom dubta sobre la forma original del

nom, pot emprar l'asterisc com a comodí. Com en la immensa majoria dels

casos la lletra inicial és la mateixa, una recerca

de “s*” recuperà totes les ciutats els noms de les

quals comencin amb la lletra “S”.

Biblioteca: És la que conserva el manuscrit o

imprès. Es pot fer la recerca tant pel nom actual com per

les antigues denominacions.

Signatura: Es pot buscar per la signatura

actual, l'antiga, o la d'un antic possessor. Si la signatura té

diversos elements, com ara les de El Escorial, cal fer la cerca

sense guions ni punts, separant els elements substantius amb espais.

Així si es vol trobar

el manuscrit Esc. “a.IV.10” busquis

com “a IV 10” o “a iv 10”.

Si no es pot trobar la signatura coneguda d'una edició

impresa, facis la cerca per les dades de l'edició (lloc, editor, data).

Si aquestes dades no són conegudes, busquis llavors per l'obra (o les obres)

que conté a la taula <a href="#obra">OBRA</a> i revisis la llista de testimonis

fins trobar el document que interessa. Caldrà, això sí, examinar totes i

cadascuna de les edicions de l'obra fins trobar el registre on figura

l'exemplar amb la signatura buscada.

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

Per a les signatures que contenen lletres gregues, cal fer

la cerca pel nom anglès de la lletra.

<li> Α / α = alpha</li>

<li> Γ / γ = gamma</li>

<li> Δ / δ = delta</li>

<li> Ε / ε = epsilon</li>

<li> Θ / θ = theta</li>

<li> Κ / κ = kappa</li>

<li> Λ / λ = lambda</li>

<li> Ο / ο = omicron</li>

<li> Σ / σ = sigma</li>

<li> Υ / υ = upsilon</li>

<li> Ω / ω = omega</li>

</ul>

Data: Les dates consten en el format AAAA-MM-DD. Per a les aproximades

s'empren expressions del tipus “1441 ca. - 1460 ca.”, o en el cas de

dubte, interrogants. Cal tenir present que això significa

exactament el mateix que “mitjans s. XV”.

<li>1401 ca. - 1425 ca. = s.XV1/4 (primer quart del s. XV)</li>

<li>1426 ca. - 1450 ca. = s.XV2/4 (segon quart del s. XV)</li>

<li>1401 ca. - 1433 ca. = s.XV1/3 (primer terç del s. XV)</li>

<li>1401 ca. - 1450 ca. = s. XV1/2 (primera meitad del s. XV)</li>

<li>1441 ca. - 1460 ca. = s. XV mitjans</li>

<li>1451 ca. - 1500 ca. = s. XV2/2 (segona meitat del s. XV)</li>

<li>1491 ca. - 1500 ca. = s. XV finals</li>

</ul>

Lloc de producció: No es reprodueix exactament el peu d'impremta,

sinó que s'usen els noms actuals (v.g. Barcelona [no Barçelona]).

Copista / impressor: Es fa servir el mateix camp per

a copistes (de manuscrits) i impressors (de llibres). Si no es coneix el

nom original es poden trobar altres formes del nom a la

taula <a href="#persona">PERSONA</a>.

A continuació de les dades personals conegudes hom

trobarà una relació de tots els manuscrits o dels impresos vinculats

al copista o a l'impressor.

Editorial / Comandatari: Per a un manuscrit fa referència al

patró per a qui el llibre fou copiat. En el cas d'un

imprès fa referència a la persona que s'ha fet càrrec del cost de l'edició.

Antic posseïdor: Són les persones o institucions a través de

les mans o biblioteques dels quals el

llibre ha passat al llarg dels temps, des de l'època del seu

primer propietari (v.g. el marquès de Santillana o el comte de Guimerà)

al seu darrer posseïdor (v.g. el duc d'Osuna o el duc d'Híjar)

fins que ha arribat a la seu actual. Aquests noms de persones o

institucions apareixen en ordre cronològic (llevat d'error o

incertesa en les dades).

Persona associada: Són aquelles persones que es poden relacionar

amb un volum: relligador, il·luminador, persona que féu anotacions, que deixà la seva firma, etc.

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<h3>Elements bibliogràfics, paleogràfics i codicològics</h3>

BITECA conté una gran quantitat de materials

que no és possible encara trobar a través dels índexs que hem descrit,

però bona part d'aquests es poden localitzar a través

de “Cerca simple”.

Recordi's la possibilitat d'emprar l'asterisc com a

comodí, per trobar totes les formes de les paraules, tal i

com s'ha explicat per a la recerca a “Cerca simple”.

Cal tenir present que el terme pot trobar-se a qualsevol dels camps del

registre, no només en aquell que interessa. Així “tall“ com a

part de la relligadura, també pot trobar-se com una paraula dins d'un

íncipit o èxplicit. Caldrà, doncs, obrir un a un tots els registres

recuperats i fer una recerca amb l'opció [CTRL-F] del navegador per trobar el terme dins del registre.

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<li>Suport material:

<li>paper</li>

<li>pergamí</li>

<li>pergamí gr. (pergamí gruixut)</li>

<li>p & p (pergamí i paper)</li>

<li>p & p (e/i) (bifolis interior i exterior de pergamí)</li>

<li>p & p (e) (bifoli exterior de pergamí)</li>

<li>p & p (i) (bifoli interior de pergamí)</li>

<li>paper àrab</li>

<li>paper gruixut</li>

<li>paper ceptí</li>

<li>vitel·la</li>

<li>pedra</li>

<li>teixa</li>

<li>papir</li>

</ul>

</li>

<li>Format del plegat:

<li>foli petit</li>

</ul>

</li>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<li>Relligadura:

<li>Matèria de les cobertes: pergamí, pasta, pasta valenciana, pasta espanyola, pell, cuir,

mitja pell, badana, paper, cartó, tela, seda, vellut, cérvol, porc, camussa.</li>

<li>Matèria de l'ànima de les cobertes: cartó, fusta, paper (paper*), pergamí (pergam*).</li>

<li>Elements de les cobertes: bolló (boll*), clau (clau*), filet (filet*), llom, corretja (corret*), nervi (nervi*),

entrenervi (entrenervi*), tira (tir*), tancador (tancador*), bagueta (baguet*), tall (tall*), cantonera (cantoner*).</li>

<li>Decoració de les cobertes: jaspiat (jaspia*), gofrad (gofra*), ferro (ferro*), sec (sec*), repussat (repussa*),

daurat (daura*), or, greca (gre*), filet (filet*), fil (fil*), flor (flor*), vegetal (vegetal*), orla (orl*), sanefa (sanef*),

geomètric (geomètri*), entrellaç (entrelaç*), rectangle (rectangl*), rombe (rombe*), roda (rod*), cercle (cercle*), flor (flor*),

creu (creu*), roda (rod*). </li>

<li>Estil de les cobertes: gòtic (gòti*), hispanogòtic (hispanogòti*), mudéjar (mudéjar*),

plateresc (plateresc*), renaixentista (renaixentist*), barroc (barroc*), vano (vano*), jansenista, heràldic (heràldi*),

holandès (holand*), valencià (valenci*), alemany, farnesià, francès, anglès, italià, romàntic, monàstic, notarial, de cartera.

</li>

</ul>

Recordi's que l'asterisc serveix com a comodí per trobar totes les formes de les paraules.

</li>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<li>Col·lació: És la representació de la composició del volum per quaderns.

S'expressa de la forma següent:

</ul>

El primer exemple representa un manuscrit de setze quaderns, el

primer dels quals presenta dubtes en la seva estructura, car resten

cinc fulls, manca un a la segona part del plec i no queda clar si en realitat

era inicialment un ternió; la resta de plecs, els quaderns 2-15,

són senions, és a dir, cadascun té 12 folis i el quadern final,

el setzè, és un plec de set bifolis, és a dir, té 14 folis.

El segon exemple correspon a un imprès; mostra que els

quaderns signats a-f tenen 12 folis cadascun i els quaderns

signats g-h tenen 14 folis cadascun.

Els números han estat assignats pels compiladors i indiquen quaderns sense

signatura, mentre que les lletres, emprades

generalment als impresos i rara vegada visibles als manuscrits,

indiquen l'ordre dels quaderns per al relligador.

Els números sobreescrits indiquen el nombre de folis del plec.

Cal tenir present que l'alfabet emprat és el que següeix:

</ul>

En els casos en que s'empren diverses formes d'una lletra com ara “s llarga” / “s curta”,

“d erecta” / “d uncial”, “r de dues corbes” / “r recta”, etc.,

s'indica de la forma següent:

</ul>

</li>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<li>Mà: És l'estil de lletra emprat en un manuscrit.

<li>carolina, gòtica (gòti*), gòtica aragonesa, gòtica rodona, gòtica cursiva, gòtica minúscula,

gòtica de forma, semigòtica (semigòti*), bastarda (bastard*), cortesana (cortesan*), humanística (humanísti*), humanística

cursiva, gòtico-humanística, processal, cursiva (cursiv*), itàlica (itàli*), notarial, privilegis</li>

</ul>

Inicialment es va partir de la terminologia del Tratado de

paleografía española de Agustín Millares Carlo, i sempre que ha estat possible s'ha intentat

que un únic membre

de l'equip s'encarregués d'examinar les scripta i identificar-les. Ara bé,

la rara presència de lletres “pures”, davant l'abundància de lletres influïdes per altres estils, fa

que aquest sigui un punt a completar amb la consulta dels facsímils.

</li>

<li>Font tipogràfica:

<li>gòtica</li>

<li>humanística</li>

<li>romana</li>

<li>itàlica</li>

</ul>

De vegades es dóna també la mida, sota

la forma “120 G”, que significa que 20 línies d'un

text en lletra gòtica ocupen 120 mm. La majoria

d'aquestes indicacions provenen de fonts

secundàries com ara F. J. Norton, A Descriptive Catalogue of

Printing in Spain and Portugal 1501-1520.

</li>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<li>Filigrana: És la marca d'aigua que trobem al paper. Els seus elements poden combinar-se,

v.g. mà amb estel de cinc puntes.

<li>éssers o elements naturals o mitològics: ànec, àngel, animal, basilisc, boc,

cap de boc, brau, cap de brau, cavall, cap d'home, cabra, cap de cabra, cérvol, drac,

estel (de cinc puntes, de sis puntes), flor*, flor (de cinc pètals, de sis pètals), fruit (fruit*),

gall, gos, falcó, home a cavall, lleó, lluna, mà, muntanya (muntany*), ocell, colom, pelegrí, peix,

porc senglar, serp, sirena, trèvol, unicorn, cap de unicorn, raïm, vedella.</li>

<li>elements creats per l'home: àncora, anell, arc (arc*), balança, ballesta, bandera, barret, campana,

carro, castell, ceptre, clau (clau*), closca, columna, compàs, corona, corn, creu, enclusa, escala, escut, església,

espasa, estendard, destral, fletxa (fletx*), ganivet, gerro, lletra (lletr*), martell (martell*),

música (instrument musical), nau, nom (nom*), paraula (paraul*), roda, sageta (saget*), signe (signe*), tau, tenalles, tisores, torre, ulleres.</li>

<li>figures geomètriques: cercle (cercle*), croissant òval, altres.</li>

</ul>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

</li><li>Elements gràfics: És la decoració artística de la pàgina, des d'il·lustracions a pàgina completa fins a petits detalls.

Inclou l'ús de tintes de colors per destacar un determinat element de l'escriptura.

<li>miniatura (miniatur*)</li>

<li>il·luminació (il·luminaci*)</li>

<li>il·lustració (il·lustraci*)</li>

<li>dibuix (dibuix*)</li>

<li>xilografia (xilografi*)</li>

<li>inicial (inicial*)</li>

<li>caplletra (caplletr*)</li>

<li>vermell (vermell*)</li>

<li>safranat (safrana*)</li>

<li>daurat (daura*)</li>

<li>rúbrica (rúbri*)</li>

<li>títol (títol*)</li>

<li>calderó (calder*)</li>

<li>lletra de guia (lletr* de guia)</li>

<li>titre-courant

</li>

</ul>

</li><li>Presència de neumes / música: En no tenir l'experiència

musicològica necessària, ens limitem a indicar la presència de

notació musical, especialment si es tracta de neumes.</li>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<li>Pautat: És la tècnica emprada per establir la

justificació o caixa del manuscrit:

<li>punta seca (o pautat cec)</li>

<li>punta de plom</li>

<li>tinta</li>

<li>punta de carbó</li>

<li>sanguina</li>

<li>plegat tabeliònic</li>

<li>mastara</li>

</ul>

</li>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<li>Reclams: S'indica la seva presència i posició; aquesta s'assenyala molt especialment

si ocupen un lloc que no sigui el verso del foli final de cada plec.</li>

<li>horitzontal (horitzontal*)</li>

<li>horitzontal centrat</li>

<li>horitzontal centrat sota la segona columna</li>

<li>horitzontal centrat cap a la dreta</li>

<li>horitzontal tocant el tall</li>

<li>vertical (vertical*) (pot ser ascendent o descendent)</li>

<li>vertical centrat</li>

<li>vertical seguint la línia externa de justificació de la segona columna</li>

<li>vertical fregant el tall</li>

<li>decorat</li>

<li>amb tocs de vermell (o d'altres colors)</li>

</ul>

<li>Signatures (de bifoli): S'anoten especialment als llibres impresos, car permeten comprovar la integritat

de l'imprès en ésser un element d'ordenació que l'impressor introduïa al llibre per guiar al relligador. També es troben

als manuscrits, on no només tenen la funció de mantenir

en ordre els plecs sinó que poden indicar la participació

d'un o més copistes dins d'un volum, si varien de forma o posició.

Poden ser alfanumèriques, numèricoalfabetiques, numèriconumèriques, etc. Poden combinar números romans i aràbigs,

lletres minúscules i majúscules, lletres hebrees, signes, etc. i llegir-se de esquerra a dreta o de dreta a esquerra.

Normalment només figuren a la primera part dels plecs (llevat dels casos en què s'assenyala amb un signe,

normalment una +, el primer bifoli de la segona part). Tenen la forma següent:</li>

<li>a aij aiij aiiij b bij biij biiij ...</li>

</ul>

<li>Cosit: Es pren nota només si l'estat de la relligadura

del llibre ho permet i si es sospita d'algun problema en

la constitució dels quaderns, quan falta algun foli en una de les parts.

S'indica el foli on es troba, v.g. 6/7, 16/17, 26/27.</li>

<li>Perforacions: Sovint desapareixen quan es relliga el llibre, però

de vegades es poden veure als marges, molt a prop dels talls,

o als angles de les caixes, assenyalant les línies fonamentals que delimiten

la caixa d'escriptura; de vegades també és visible una línia de perforacions

que assenyala la separació dels renglons. La seva posició (al recto o al verso)

i factura (foli a foli, bifoli a bifoli, amb tot el quadern obert

o tancat, etc.) proporciona dades significatives sobre la construcció del

llibre medieval. Així doncs, anotem la seva presència, forma i

posició sempre que és possible.</li>

<li>Justificació: És el conjunt de ratlles horitzontals i verticals que

estableix la caixa d'escriptura. Varien des de 2 (les dues verticals exteriors),

3 (les anteriors més una línia horitzontal superior), 4 (que és el més

freqüent: dues horitzontals superior i inferior, i

dues verticals interior i exterior) fins a 8, 10, o més, segons la

complexitat de la pàgina (a 2 o 3 columnes, amb línies verticals

o horitzontals complementàries, amb text central a 1 o 2 columnes

i glosses marginals, etc.). Per facilitar la comparació dels esquemes remetem sovint a la

numeració dels que va estudiar A. Derolez a Codicologie des manuscrits en écriture humanistique sur parchemin (1984).</li>

<li>Primera línia escrita?: La primera línia del pautat

pot estar en blanc, escrita, trepitjada o bé amb l'escriptura penjant

d'ella. L'ús de la primera línia en blanc s'abandona aviat a

Europa i no es recupera fins a l'Humanisme, per imitació dels models

antics, però a la Península Ibèrica es manté més temps i se'n troben

exemples al s. XIV. Indiquem, per tant, la seva posició.</li>

</ul>

Recordi's la possibilitat d'emprar l'asterisc com a comodí,

per trobar totes les formes de les paraules, tal i com s'ha explicat

per a la recerca a “Cerca simple”.

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

<h3>Exemples de cerques a BITECA</h3>

Escolliu primer de tot la base de dades, pulsant sobre la bandera que

indica l'idioma que hi ha a l'extrem superior dret de la pàgina.

A la columna de l'esquerra trieu l'opció Cerca.

<ol>

<li>Si es vol trobar les obres escrites per un determinat autor:

Escolliu la taula <a href="#obra">OBRA</a>, trieu BITECA

escriviu al

camp Autor el seu nom i pitjeu Cerca. Obtindreu una relació

de títols que tenen com a autor el nom triat (atenció! si hi ha més d'un amb

el mateix nom triat, v.g. “Vilanova”, obtindreu una relació de tots ells. Pitjant sobre cadascun dels títols

passareu a una pàgina amb informació sobre l'obra i una llista dels testimonis amb dades sumàries.

Des d'aquesta pàgina, si pitjeu sobre els manid, passareu a la descripció dels manuscrits.</li>

<li>Si es vol trobar les obres relacionades (per autoria, traducció, etc.) amb un determinat autor:

Escolliu la taula <a href="#persona">PERSONA</a>, trieu BITECA escriviu al camp

Nom el mot corresponent i pitjeu Cerca. Obtindreu

una relació de les persones així anomenades (v.g. “Eiximenis” dóna

com a resultat “Francesc Eiximenis (Fra)” i “Pseudo Francesc Eiximenis”).

Pitjeu damunt del nom i després d'unes dades biogràfiques trobareu la relació

d'obres escrites (autor) o relacionades (traductor o altres associacions).</li>

<li>Si es vol saber quins testimonis es conserven d'una obra determinada:

Escolliu la taula <a href="#obra">OBRA</a>, trieu BITECA, escriviu al

camp Títol alguna paraula del que busqueu i pitjeu Cerca.

Obtindreu una relació de títols que la contenen (v.g. “Regiment de prínceps”

retornarà les dues versions de l'obra, la d'Aegidius Colonna i la del Dotzè d'Eiximenis

que conté també el Regiment de prínceps. Trieu la que us interessa

i obtindreu una pàgina amb informacions sobre l'obra, nombre de testimonis

que la conserven i una descripció mínima de cadascun d'ells. Des d'aquesta

pàgina, si pitjeu sobre els manid, passareu a la descripció

dels manuscrits.</li>

<li>Si es vol saber quins manuscrits i impresos d'una determinada Biblioteca es troben

registrats a BITECA:

Escolliu la taula <a href="#biblioteca">BIBLIOTECA</a>,

trieu BITECA, escriviu al

camp Nom, o al camp Ciutat alguna paraula de la

que busqueu i pitjeu Cerca. Obtindreu una relació de les

biblioteques corresponents. Trieu la que us interessi

i després d'informació sobre la biblioteca i bibliografia

trobareu una llista de tots els manuscrits i impresos que conserva.</li>

<li>Si es vol saber on es troba, en quines condicions o

si existeix un volum del qual es coneix la signatura:

Escolliu la taula <a href="#msed">MsEd</a>,

trieu BITECA, escriviu

al camp Signatura alguna paraula del que

busqueu i pitjeu Cerca. Obtindreu una relació dels exemplars

que la contenen.</li>

<li>Si es vol saber quins exemplars vinculats a una determinada

persona (un antic posseïdor, per exemple) es conserven:

Escolliu la taula <a href="#msed">MsEd</a>, trieu BITECA,

escriviu al camp Antic posseïdor o Persona relacionada

alguna paraula del que busqueu i pitjeu Cerca. Obtindreu

una relació dels exemplars que s'hi relacionen. També es pot fer la cerca des de

la taula <a href="#persona">PERSONA</a>.</li>

</ol>

<h3>Joc de caràcters</h3>

El joc de caràcters emprat

és <a href="http://unicode.org/charts/PDF/U0100.pdf">Latin

Extended-A</a> complementat per

<a href="http://unicode.org/charts/PDF/UA720.pdf">Latin Extended-D</a> per a les abreviatures medievals.

Per tal de visualitzar-los correctament, descarregueu i instal·leu la font

<a href="http://sourceforge.net/projects/junicode/files/">Junicode</a>.

Si no té la font Junicode instal·lat apareixeran com quadrets en blanc.

El navegador preferit per a la visualització dels caràcters Junicode és <a href="http://mozilla-firefox.todownload.com/">Mozilla</a>.

Aquests caracters inclouen la possibilitat de

representar abreviatures paleogràfiques, com ara:

<li>nota tironiana = ⁊</li>

<li>p amb un traç en l'asta descendent = ꝑ com en ꝑa “para” o com a

ꝑtenescer “pertenescer”</li>

<li>p amb un bucle a l'asta descendent = ꝓ com en ꝓuar “prouar”</li>

<li>q amb traç diagonal = ꝙ = “quod”</li>

<li>r rodona (emprada després dels caràcters del tipus: b, o, p) = ꝛ com en “obꝛar”</li>

<li>r rodona amb traç diagonal = ꝝ = rum com en numeroꝝ “numerorum”</li>

<li>v amb traç diagonal = ꝟ = ver com en ꝟbo “verbo”</li>

<li>C a l'inrevés al començament d'una paraula = ꝯ = con com en ꝯtra “contra”</li>

<li>c a l'inrevés al final d' una paraula, sobreescrita = ꝰ = us com en “script ꝰ”</li>

</ul>

Hores d'ara (abril del 2014) BITECA no empra encara aquesta possibilitat que ofereix el programa,

però s'incorporarà progressivament el seu ús especialment en les

descripcions de les col·lacions dels impresos, on formes com ꝝ = rum etc. apareixen sovint.

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

Per a ajuda tècnica o de tipus general amb

l'ús o continguts de Philobiblon contacteu

amb <a href="mailto:cfaulhab@library.berkeley.edu">Charles B. Faulhaber</a>.

Per a ajuda tècnica o de tipus general amb l'ús o continguts d'una

de les bibliografies incloses a Philobiblon contacteu amb:

BETA / Bibliografía Española

de Textos Antiguos

Textos medievals en espanyol.

<a href="mailto:cfaulhab@library.berkeley.edu">Charles B. Faulhaber</a>

BIPA / Bibliografía de la Poesía Áurea

Poesia del Segle d'or espanyol.

<a href="mailto:Ralph.Difranco@du.edu">Ralph DiFranco</a>

BITAGAP / Bibliografia de Textos Antigos Galegos e Portugueses

Textos medievals en gallec, gallecportuguès i portuguès.

<a href="mailto:alfa@berkeley.edu">Arthur L-F. Askins</a>

BITECA / Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears

Textos medievals en català.

<a href="mailto:gavenoza@ub.edu">Gemma Avenoza</a>

<a href="#top">Tornar a l'Índex</a>

Recursos en línia

<a href="http://bancroft.berkeley.edu/philobiblon/resources_ca.html#medievalstudies">Associacions i blogs d'estudis medievals</a>

<a href="http://bancroft.berkeley.edu/philobiblon/resources_ca.html#research">Institucions, centres i grups de recerca</a>

<a href="http://bancroft.berkeley.edu/philobiblon/resources_ca.html#catalogs">Biblioteques i biblioteques digitals: Catàlegs i llistes</a>

<a href="http://bancroft.berkeley.edu/philobiblon/resources_ca.html#archives">Arxius i arxius digitals: Catàlegs i llistes</a>

<a href="http://bancroft.berkeley.edu/philobiblon/resources_ca.html#databases">Bases de dades en línia</a>

<a href="http://bancroft.berkeley.edu/philobiblon/resources_ca.html#bibliographies">Fonts de referència i bibliografies</a>

<a href="http://bancroft.berkeley.edu/philobiblon/resources_ca.html#reviews">Revistes en línia</a>

Es prega a tots els usuaris enviar la informació sobre els

canvis als URL o els suggeriments per afegir-ne d'altres URL

a <a href="mailto:schafferm@usfca.edu">Martha E. Schaffer</a>.

</div>

@@ Line 2,124: / Line 2,124: @@
 <nowiki><a href="mailto:cfaulhab@library.berkeley.edu">Charles B. Faulhaber</a></nowiki><nowiki></p></nowiki>
-<nowiki><p><<i><b></nowiki>[[Ca Bipa|BIPA]]<nowiki></b></nowiki><nowiki></i></nowiki><nowiki><b> / Bibliografía de la Poesía Áurea</b></nowiki><nowiki><br></nowiki>
+<nowiki><p><i><b></nowiki>[[Ca Bipa|BIPA]]<nowiki></b></nowiki><nowiki></i></nowiki><nowiki><b> / Bibliografía de la Poesía Áurea</b></nowiki><nowiki><br></nowiki>
 Poesia del Segle d'or espanyol.<nowiki><br></nowiki>

Ca Help: Difference between revisions

Revision as of 11:03, 4 September 2024

Navigation menu

Search